Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Talaia privilegiada, la Torre dels Aurons és un dels miradors naturals més exclusius del Massís amb unes vistes excepcionals sobre Frares. Guanyar el cim obliga sí o sí a dedicar uns minuts a contemplar l’espectacle mentre recollim cordes i preparem el ràpel, moment de joia que l’escalador d’esperit sensible sap assaborir amb calma. L’Aresta Fredi-Picazo enllaça una serie d’esperons fins enfilar la Via Normal, oberta l’any 1946 i prova fefaent de l’audàcia d’aquella generació d’escaladors de la post-guerra.

Aproximació:

estacionem al Miracle i prenem unes escales de ciment que surten de la mateixa carretera. Prenem el corriol que marxa cap a l’est fins que enllacem amb el GR. Continuem pel GR cap a l’oest fins una cruilla on surt un corriol que puja cap a la canal del Miracle (marques blaves). remuntem la canal i poc abans d’arribar al capdamunt prenem un camí que marxa cap a l’est. El seguim fins situar-nos a peu de via.

La via:

Escalada bàsicament en placa, que va enllaçant una sèrie d’esperons fins arribar al peu de la Normal de la Roca dels Aurons. A excepció dels primers metres, clarament més difícils però poc obligats; a la resta de la via el grau és assequible i l’exposició moderadament alta. La Normal ja són figues d’un altre paner, amb un primer llarg impressionant, on està prohibit caure i complicat de protegir en condicions fins pocs metres abans d’arribar a la reunió.

En general la roca és de qualitat excepte algun punt aquí i allà. La via es troba pràcticament equipada amb parabolts, burins i 3 claus a la Normal, tot i així pot anar bé algun àlien i tricams per suavitzar les excursions.

Descens:

Ràpel de 40 metres pel vessant sud. Un cop abaix marxem en tendència al sud est fins trobar un corriol (marques blaves) que ens portarà fins al coll del Miracle.

El que més m’ha agradat:

• Lloc salvatge i solitari, amb unes vistes altives des del cim.
• La Via Normal, amb un ambient de primera categoria.
• Ràpida malgrat la llunyania.